Miques,
miques era jo,
miques m'havia tornat,
i miques arrosegades pel vent,
es deixaren caure,
per aquesta contrada.

Miques us trobareu,
miques recollireu,
amb els vostres abraços,
somriures, i paraules.

I mica en mica,
la vostra paraula sàvia,
el vostre suport insubstituible,
el vostre recolzament irreductible,
anaren juntant-les,
tal paciència de rellotger,
en muntar els mecanismes del temps.

I a on només hi havia desordre,
i l'espai entre peces era omplert,
de dolor i desesperació,
l'heu anat ajudant a omplir,
l'heu ajudat a reviure i esdevenir.

La vostra paraula amable,
el vostre acompanyament,
la vostra amistat masticable,
ha obrat miracle,
allà on ja el meu cos no podia,
allà ja, on el meu enteniment defallia.

Si la gratitud fos sal,
la mar es tornaria dolça,
i encara no bastaria.

Però ja és d'això,
del que es tracta l'amistat.
Ja és d'això,
pel qual son,
i estant les persones amigues.

Perdut, dolorit i exhaust,
em trobava abans d'arribar,
i ara, en la meva partida,
em dol el marxar,
i em brilla el somriure,
de saber-me estima't,
de saber-me acompanyat,
d'aquesta manera indescriptible.

I és gràcies a volsaltres,
que de miques en queden ben poques,
tot ajudant-me en aquest complicat procés,
que és recuperar-se de les ferides de l'ànima.

Esperem que el pròxim cop,
ens retrobem en l'alegria,
i poguem gaudir encara més,
de la joia de tenir-nos tanta estima.